Ionah Nour
Número perfecte. Instal·lació interactiva de ceràmica. Gerres de ceràmica, cuites a alta temperatura. Dimensions variables.
R/Shibolet. Instal·lació de vídeo en ceràmica. Temps en bucle.
El seu projecte de LABA gira al voltant de la frase “Has de canviar la teva vida”, trobada al llibre de Peter Sloterdijk. Quan trobem una veritat que hem estat buscant durant molt de temps, tots coneixem aquests rars moments en què sentim una devoció absoluta per seguir la crida d’alguna cosa molt precisa que ressona en el nostre interior—en l’estómac, el cor i la ment. Dues instal·lacions ceràmiques seran una resposta a aquesta promesa; és hora de prometre.
Per què la nit? La nit és el nucli, l’espai d’intersecció que ens dona la possibilitat de metamorfosar-nos. No estem en un moment ni en un altre; estem en un espai liminal, tranquil i acollidor que ens mostra les seves mans. En aquestes mans hi ha el regal del canvi: has de canviar la teva vida. En aquest espai nocturn de transició, podem reflexionar sobre dos mecanismes de transformació tan esperats. Estaves encallat, però vas trobar alguna cosa profundament teva; tanmateix, respondre a aquesta crida personal és dolorós i problemàtic, perquè ara necessites conquerir-te a tu mateix per mantenir-te en aquest camí.
La primera resposta és que necessitem crear un espai d’escolta i atenció dins nostre; hem de convertir-nos en una dona, en la nostra pròpia mare, que s’humilia i entrega tota la seva força a alguna cosa que encara no coneix però que ha de rebre amb hospitalitat incondicional. L’expressió d’aquest gest serà la primera instal·lació in situ al moll vora el mar, amb tres gerros de ceràmica. En aquests gerros ressonen veus del vent, el mar, els ocells i les pedres. Aquí es troba la forma fixa amb els sons i moviments interns que no pot controlar. La instal·lació serà filmada i presentada a l’exposició final de LABA.
El segon mecanisme per respondre a la promesa de canvi implica reunir les nostres formes prèvies de viure, moure’ns, pensar i planificar, i trencar-les amb l’alleujament de l’alliberament, deixant anar tot el potencial que esperava alliberar-se, per ser lliure i perdre’s. Per encarnar aquest gest, es durà a terme una segona instal·lació amb gerros de ceràmica trencats, directament connectada amb el concepte de shvirat hakelim; tanmateix, li donarem un nou significat: no de pèrdua, sinó de deixar enrere possessions passades per fer espai per a alguna cosa nova, noves melodies? Aquest serà un gest col·lectiu a Casa Adret, acompanyat d’un text poètic i so. Aquí hi ha l’acció mateixa: res estàtic, la forma trencada, la seva veu alliberada, la seva desaparició i transfiguració observades.
La nit és la nostra llengua materna, i la poesia la desborda.
Poema: 4 Cançons de Miriam, escrit per al projecte The 114 Incantation Bowl, per Dafne Ortiz Salazar.